Escrit per Mª Àngels
Sortim de Corbera amb cotxes particulars, agafem la A2 direcció Lleida i quan arribem a les benzineres del Bruc deixem els cotxes al aparcament de la que està en direcció contraria a la nostra. Comencem a caminar per un camí que surt del aparcament mateix i ben aviat ens trobem el que queda de l´església de Sant Miquel de Vilaclara, un antic forn de calç, no estem segurs que ho sigui, la opinió general es que sí; també runes d´alguna masia, etc.. Mica en mica el camí es va tornant més ombrívol i apareix el Pont Foradat, un gran arc de pedra que sembla un pont, s´hi pot passar per sobre o també baixar per sota, i com que és un punt atractiu per les fotos, (no serà el únic de la excursió d´avui) ens hi parem una estona. Després el camí entra al bosc atapeït de roures i alsines amb molta ombra i al cap d´una estona hi ha un petit esverament, una integrant del grup ha trobat un... endevineu, rovelló ¡¡¡¡. Passada la expectació inicial, continuem fins arribar al lloc d´esmorzar, un punt del camí on hi feia un bon solet, allá una altra persona del grup ha trobat dos rovellons més, una mica secs, per cert. Quan ja hem reposat forces i fet un traguet del vi de la bota, per recordar quan el Josep Solà ens en oferia de la seva, seguim caminant , això sí,ara alguns del grup no poden evitar anar mirant el bosc a banda i banda del camí, que ja se sap que aquí quasi tots portem un boletaire a dins. Seguim i en un punt agafem una torrentera que puja per unes pedres, tot una mica embardissat i després d´unes pedres més grans, oh sorpresa¡¡, apareix una gran balma, moolt gran, amagada a dins del bosc. És la Cova del Ponç i allà sí que és un festival per fer fotos, les podreu veure al apartat de fotos, divertides, formals ,etc. Després d´una bona estona admirant el lloc, regals com aquest que ens fa la natura i desitjant que no sigui gaire conegut, sortim per la mateixa torrentera que hem entrat i agafem la pista que ens portarà fins a l´aparcament. Hem sigut 26 caminants, una part eren persones noves que em sembla que no havien vingut mai, esperem que tots hagin disfrutat de la caminada, i també agrair la tasca dels que l´han preparat. Ah i em deixava que també han vingut tres gossos a acompanyar els seus amos.
Fins la propera.