Escrit per Helena

Com podeu imaginar, la Caminada de la Lluna Plena comença uns dies (mesos!) abans: pensar el recorregut, netejar els punts conflictius, preparar les inscripcions, els avituallaments, els obsequis... Amb aquesta, ja van dotze edicions, i encara no hem repetit itinerari!

El mateix dia de la caminada, al matí, els organitzadors preparen els avituallaments, l’equip de so... i, a la tarda, alguns surten a marcar el recorregut, mentre un altre grup, més nombrós, prepara els 600 entrepans (aquest any hem arribat a les 550 inscripcions, i també es prepara el sopar pels voluntaris que donen un cop de mà als avituallaments...).

A la tarda encara hi ha gent que es vol inscriure, però ja s’ha superat el nombre màxim d’inscripcions, que en els últims dies va passar de 450 a 550, i els que ho han deixat per última hora no poden participar-hi. Comencem a carregar els cotxes i les furgonetes i els encarregats dels avituallaments surten a instal·lar-los.

Els participants comencen a arribar una estona abans de la sortida, és el moment de saludar els companys de caminada, recordar edicions anteriors, fer apostes sobre quin serà l’obsequi d’aquest any, i esperar el moment de la sortida que arriba, puntualment, a les 21.15. Uns minuts més tard, surt el grup escombra, que tancarà la caminada i es dedicarà a recollir les cintes.

Anem cap a Can Ros de Mas Tabà i, passant pel carrer de Sant Josep, ens trobem a un nen que s’ha fet mal, els bombers l’acompanyen al CAP, i comprovem que no s’ha fet res. Arribant al Mas Tabà hem d’esperar un grupet que ha sortit una mica tard, és el moment d’encendre els frontals perquè comença a fer-se fosc i, abans d’arribar a la masia, ens ofereixen una ampolla d’aigua. El següent avituallament el tenim a la Palma, una mica abans de la font del Marge i, sorpresa, és el primer any que els últims podem beure coca-cola! En aquest punt es queden alguns dels participants, que no poden seguir el ritme de la caminada per diversos motius.

Comencem a tenir gana i, cap problema, hem arribat al lloc del sopar. Ens esperen l’entrepà, el refresc, la fruita, el cafè, que ens donen l’energia que necessitem per acabar el camí. Tornem a sortir, passem per la Palmera i continuem pels horts (algun despistat marxa per la carretera, però aquí el camí ja no té pèrdua). Arribem al pavelló força estona més tard que els primers, recollim el regal, que haurà d’esperar a l’armari fins que arribi l’hivern, agafem un tall de síndria i..., ja hi som tots, comença el sorteig. Aquest any, més premis que mai, gràcies a la col·laboració de diferents establiments.

Gràcies a tots per participar en la XII caminada de la Lluna Plena. Us esperem a la propera edició!