Caminada pel Montseny.- La crònica

Escrit per Mª Àngels Camprubí

Aquest diumenge, tot i les previsions meteorológiques que anunciaven fred i sobretot molt vent, 30 i escaig de nosaltres,ben equipats amb polars, guants i gorros várem pujar al autocar per anar a caminar pel Montseny. La preparació de la caminada va ser responsabilitat de Manel, amb alguns ajudants més i la veritat és que ens ho vam passar molt bé , amb uns camins d´una frondositat espectacular, plens d´arbres de totes clases, pins, castanyers, alzines, roures, etc.

Només baixar del autocar ja várem comprovar que els anuncis dels homes del temps no éren gens exagerats, sobretot les ráfegues de vent que fins i tot en alguns moments del camí havíen fet caure branques dels arbres d´un tamany considerable.
La caminada començava a Santa Fe del Montseny, seguint les indicacions en direcció a l'Empedrat de Morou, vem passar pel pantá de Santa Fe, que en aquest moment está quasi buit a causa d´unes obres. Al cap de poc trobávem unes curioses formacions rocoses amb unes puntes que segons tinc entés es

diuen esqueis  i com que la gana començava a apretar  várem parar per esmorzar en unes roques una mica a resguard del vent, peró no del fred,el café va ser benvingut més que mai, si mes  no per escalfar les mans i l´estómac també.

Al arribar a l´Empedrat de Morou, el vent quasi no et deixava pujar a dalt per veure la vista. Després el camí ens va portar de tornada a Santa Fe, passant per l´escola de natura de Can Lleonart, peró aleshores  várem agafar les indicacions en direcció a Arbúcies, tot i que en algun punt les várem abandonar per seguir en direcció al Coll de Té i al bosc de Massaners. El bosc en que ens trobàvem estava farcit de castanyers i com que el vent bufava tant fort havía fet caure abans de temps les castanyes, que formáven una auténtica catifa  al mig del camí.
 
Primer alguns, i després quasi tothom, vem omplir butxaques, bosses, motxil.les amb una pila de castanyes, que segur que aniran d´alló mes bé per la propera festa de la castanyada.

Arribant ja a prop del final del recorregut, i a recer d´una masia, amb un solet fantástic,i i el vent una mica més calmat, ens vem aturar a dinar. Després ja quedava poca estona fins al final del camí que ens portava de tornada a Santa Fe, on ens esperava l´autocar.

Durant el viatge fins a Corbera, el president , el Carles Garrido va agrair als que van preparar la caminada la bona feina feta i també que properament es fará una altra recollida de queviures per a l´entitat Corbera Voluntaria.



També s´está demanant la col.laboració dels moderats en la organització de la 1ª Cursa de Muntanya Cinc Cims de Corbera, que requereix molta gent per treballar-hi. Properament es posaran en contacte amb els que estiguin interesats.

Bé, la caminada va estar molt bé, i ara fins a la propera. Fins aviat.