Escrit per Cristina Parra

Diumenge passat va tenir lloc la nostra tradicional sortida per posar el Pessebre a dalt d’un dels punts alts i significatius que envolten Corbera. Enguany, la Roca Foradada ha cedit el seu torn al, una mica més elevat però no menys singular, Puig d’Agulles. Des de dalt hi ha igualment unes vistes impressionants.

Vam sortir a primera hora d’un matí no gaire agradable (meteorològicament parlant) des del Pavelló Poliesportiu de Corbera i començàrem la pujada passant per Can Planes, tot seguint el camí que travessa els acurats horts que ens porten fins L’ Amunt.

Un cop allà el grup augmentà en unir-s’hi els companys que varen optar per iniciar a aquell punt l’ascensió. Poc després vam entrar a una pista forestal, deixant de banda l’ urbanització de Can Rigol, per arribar a la de Can Armengol.  Ens van cridar l’atenció les oques que tenen a una de les cases, tan poc habituals de veure. Amb elles hi conviu també un petit cervatell que aquell dia no va voler sortir a rebre’ns.

Vam continuar cap a l’accés a la pista a través de la qual deixàrem ja la zona urbanitzada i de seguida ens vam trobar amb un petit corriol a la dreta pel que ens vam endinsar fins arribar a  la “Font de Flandes”. L’aturada va valer la pena:  un descans, una xerrada amb els companys, hidratar-se una mica i, per a molts, la primera noticia de l’ existència d’aquesta font, que es troba en molt bon estat de conservació. Tornàrem a la pista i aviat la vam deixar de nou per agafar un sender a l’esquerra que puja més directe vers el cim. Vam passar al costat d’ un circuit on els qui prefereixen donar-li a l’ accelerador en lloc de a les cames, s’ entretenen.

Tot seguit iniciàrem un corriol que em consta que ha estat batejat com el “Camí del Romaní” i no és gens complicat esbrinar el perquè: la olor que desprèn aquesta planta aromàtica tot fregant-la al nostre pas és embriagadora.

Deixàrem enrere el “Maset de Dalt”, una petita construcció ja enrunada, per accedir a un camí més ample i planer des del que la vista se t’en anava directa a l’espectacle que ens oferia la boira matinera aixecant-se a les valls.

A partir d’aquí, vàrem pujar directament per la pista fins al cim del Puig d’Agulles. Els últims metres tenen un pendent força inclinat i ens van provocar més d’una sufocació què el “calabobos”, “chirimiri”, “orbayu” (i la de formes diferents d’anomenar aquell tipus de pluja que ens queia) es va encarregar d’apaivagar. Mentre hi pujàvem, en gaudíem també d’una vista impressionant de la muntanya de Montserrat.

Al cim, ja tots/es plegats/des, la benjamina del grup, l’Alba, va posar les figures del Pessebre a la cova de pedra preparada per a l’ocasió i, sota la batuta del més veterà, en Joan, tots/es vam entonar el “Fum, Fum, Fum” el millor que vam saber. La intenció és el que compte!

Per fi arribà l’hora de l’esmorzar i la pluja va respectar aquell moment. A un petit pla arrecerat, després de menjar-nos els nostres entrepans, vam posar les estovalles amb els torrons, polvorons, dolços casolans, caves, cafès i la resta de menjars que compartírem en plena germanor, tot brindant després amb cava per desitjar-nos tots/tes bones festes.

Per acabar, la foto de grup i cap a casa. De tornada al “Poli” tothom es va acomiadar pensant ja a la següent excursió: “El Pont de l’Arcada”. Ens tornarem a veure el 23 de gener de l’any que ve.

Bon Nadal a tothom!