Cinc Cims 2021.- Crònica des del Forrellac
Escrit per Sílvia
M'han demanat que faci una redacció sobre la caminada dels Cinc Cims.
La faré des del Forrellac, on fa bastantes edicions que hi soc posant un timbre a cada cartolina dels participants.
Començaré explicant que la primera caminada dels Cinc Cims va ser al 2005. En aquella ocasió la caminada va sortir des de la plaça Sant Antoni, el primer cim a ser el Puig Montmany i l'arribada a l'Església de Santa Magdalena. A la següent edició ja es va fer com la fem ara, primer La Creu de L'Aregall i durant unes quantes edicions la sortida i l'arribada era la plaça Sant Antoni.
En aquestes primeres edicions no venien tantes persones a fer una caminada de 27 km. Però l'interès per fer-la ha anat creixent. Si bé hi ha gent que la confon amb la cursa dels Cinc Cims. De fet la nostre caminada va donar la idea per fer la cursa, però ara la cursa està a un nivell "diferent". La cursa es fa cada any, la caminada és un any sí, un any no. A mida que va créixer l'interès per fer-la es va tenir que pensar en organitzar-la d'una altra manera. Porta feina preparar-la, fan falta persones que estiguin disposades a perdre una mica del seu temps.
Abans es té que fer reunions, fer els cartells, penjar els cartells, comprar els avituallaments, marcar el recorregut, fer les inscripcions...
El dia de la caminada toca llevar-se d'hora , seguir fent inscripcions, preparar els avituallaments, els que estem a cada cim esperem l'arribada dels participants per timbrar els cartonets, els organitzadors que fan "d'escombra" i recullen cintes, els que preparant l'arribada dels participants per donar els diplomes...
I un cop acabada, coses que no es veuen, però no per això no importants, enviar les llicències a la FECC, que quadrin els noms, DNI, etc., i si llegiu aquestes línies és perquè també hi ha algú que ho penja a la pàgina Web. En fi, tot això necessita una gran organització
El meu granet de sorra està en el cim del Forrellac. Un cim que sembla la ventafocs dels Cinc Cims, no és tant conegut ni tant majestuós, però jo li tinc molt de carinyo. És una muntanya molt rústica i té molt bona vista, trobo que és un cim "coquetó", tot i que avui la vista és escassa, amb la boira que s'hi ha posat.
La gent que puja per la cara sud, arriba "esbufagant", uns més que d'altres, però tothom, menys els primers que van... ràpids, reposa una mica, es fan foto, els que no hi han pujat mai els hi agrada molt. Fa uns anys que hi poso unes cistelletes amb "Lacasitos", "Conguitos" i a la gent li agrada molt i ho agraeix. Aquest any no ha pogut ser per la pandèmia. Espero que en un altre any pugui tornar a ser-hi i així tornaré a timbrar les cartolines, tenir les cistelles preparades i donar la benvinguda des del Forrellac.