Escrit per Mª Pilar
Que conèixer els voltants de Corbera interessa i agrada als corberencs ho prova la participació nombrosa a la sortida del dia 27 del febrer passat: 39 persones. Trenta-set adults i dues nenes: l’Àneu i sa germana petita. Una i una altra vegada s ́ha d’esmentar aquestes autèntiques heroïnes dels nostres camins. Comencem a caminar en el pont d ́entrada a Can Déu, a la carretera de Sant Andreu. Uns dos-cents metres carretera amunt i de seguida agafem un camí a l’esquerra i un corriol a la dreta, ja enfilant cap amunt. La primera de les masies que visitarem és Can Moriscot, molt ben conservada. La Roser Bosch ens en llegeix unes notes històriques. D’aquí sortim a una pista. A l ́esquerra, cap la font del Ferro i can Xandri; a la dreta, Can Coll. Cap aquí marxem. A poc a poc un corriol ben costerut ens fica a la muntanya, per sortir més a dalt, i després d ́un tram d ́asfalt, per un altre corriol, sortir a la pista i d’allí a la carretera de Sant Andreu, buscant ja Can Llopart. Els més veterans dels que caminem recordem la magnífica llar de foc que conserva, però aquesta vegada no serà possible la visita. Tornem sobre els nostres passos i ens dirigim vers la tercera masia: Can Canonge. Situada a la mateixa vora de la riera de Corbera, és un mas orientat al sud, amb una façana típica i, actualment, deshabitada, sembla. Molt pròximes, altres masies més modestes com cal Coix o de nom desconegut també són visitades. Per carrers asfaltats sortim al camí des Pas de la Barca, allà on comença la urbanització de Can Palet. Agafem direcció Corbera: Can Montmany de Mas Passoles ens espera. L ́assolim després d’una grimpada per un camí que en diuen “del bombero” i que va agradar moltíssim a la gent. Just abans d ́arribar pròpiament a la masia, hi ha una ermita rústica a la Mare de Déu de Lourdes, i que segons consta per fotografies, ja s ́havia visitat altres vegades. La masia té una façana bonica i uns voltants producte del descontrol urbanístic que temps enrere imperava al terme de Corbera. Molt amablement ens va atendre el Sr. Antonio, únic resident del grup de cases. Tornem sobre els nostres passos i agafem una variant de baixada, cap la pista del Pas de Barca, pràcticament a la alçada de Can Déu. Aquí teníem previst visitar per dintre la casa, però la mestressa no ens va poder atendre i quedem per una altra vegada, quan les seves ocupacions li ho permetin. I d ́aquí als cotxes, total 10 kms. aproximadament P.D. El corriol del “bomber” ens el va descobrir el Jaume Bosch i sa germana, la Roser. Gràcies. El vi de la bóta, aquesta vegada, va ser per compte del Josep Maria Segura. També gràcies. Hi