Sortida a St. Julià.- La crónica

Escrit per Asun

SORTIDA A SANT JULIÀ DE CERDANYOLA
El dia 31 de maig els Moderats varem anar al Bergadà, les nostres companyes Cristina i Rosi ens havíem preparat un altre excursió per aquesta zona que ja comença a resultar-nos familiar. Els que

van venir amb autocar , un grup de vint-i-vuit van arribar cap a dos quarts de nou, sis més ja estàvem allà. Sant Julià està a sobre de Guardiola i s'ha de pujar una carretera molt estreteta que a més aquest dia estava molt emboirada.
Sortosament la plaça del poble, des d'on comencem a caminar, està ja molt amunt, 950m. Quan
comencem el camí la boira comença a esvair-se. La pujada és prou sobtada com perquè aviat
comencem a bufar, i la vista sempre és una bona excusa per parar, però aquí la veritat estava més que justificat, el Pedraforca emergia la seva forca d'entre la boira que anava quedant avall com més pujàvem. El poble quedava ja bastant avall però el recorregut permet veure'l més vegades ja que dona tota una volta al seu terme.
No vam parar de pujar fins a l'hora d'esmorzar, crec que ja devíem haver fer tres cent m de desnivell i en arribar a un turó de 1275m, vam començar a baixar una mica fins al coll de Jou a 1256. Després va venir una zona de fageda i vam tornar a baixar fins a la collada de Sobirana. Tornem a pujar, cada vegada costava més, per una fageda impressionant abans d'arribar al coll del Llobató a1634m. Després ve una mica d'altiplà, el Pla de la Clusa, 1675. El temps que semblava tranquil decideix posar-se primaveral i comença a ploure a estones, i cada vegada que ens trèiem la capelina torna a ploure. Sembla la selva tropical el bosc i les parets de pedra són magnífics. Passem la font del Llop però no ens aturem, alguns anem una mica endarrerits. Ja gairebé es pot dir que comencem la baixada i arribem a una mena de paret de pedra impressionant , el Grapissot, fins el GPS es va atribular i va dibuixar-nos una recta . Aproximadament per aquesta zona les nostres organitzadores havien decidit, crec que amb molt bon criteri, no continuar cap al Mal Pas ja que no s'aconsella per a les persones que patim de vertigen. Això va allargar una mica el PR 129 que marca 15 900 i crec que sortien 17 Km però poc, un Km més potser. Varem començar la baixada seguint el torrent de l'Albiol fins que en arribar al seu fons varem començar un altre vegada la darrera pujadeta fins al Cap de Grau on hi ha una font en la que vam recuperar l'alè. Pocs metres més avall vam trobar la plaça del poble i el bar on varem dinar i amb beguda fresca i cafè.
L'excursió ha estat molt maca i molt ben preparada, gràcies companyes. No era fàcil però tothomsap que quan es posa dificultat mitja és per alguna cosa, disset km i més de 1000m de desnivell...molt bé per als moderats.