Caminada per Rellinars.- La crònica

Escrit per Cristina Parra

Vam sortir en cotxes particulars des de el Poliesportiu de Corbera fins a Rellinars i ens vam retrobar tots allà. Vam ser 36 caminants els que vam matinar una mica aquell diumenge d’ abril per anar a caminar i a descobrir els voltants d’aquell poble, encara que ja havíem passat per allà en d’altres sortides.


 Un cop vam deixar el petit nucli urbà ens vam trobar amb l’església de Sant Pere i Sant Fermí, al camí de les Ferreres, masia del segle XI. Agafant un camí a l’esquerra de la pista principal que portàvem, va pagar la pena l’anada i tornada de nou a la pista sols per veure la Font del Càntir, situada a l’interior d’una balma i amb un càntir al sostre per on passa l’aigua a mode de font. De nou a la pista, vam fer una parada per veure la molt ben conservada barraca de Casajoana, que servia d’aixopluc a la gent del mas que li donà nom en temps llunyans. Una mica més endavant arribàrem a la masia del mateix nom a on vam fer la parada per esmorzar.

 Un cop omplerta la panxa tornàrem de nou a caminar i de valent, perquè la forta pujada ens va costar a tots una mica amb l’entrepà encara a mig pair. Al Coll de la Morella ja es va suavitzar una mica el pendent i vam enfilar l’antic Camí Ral. Vam passar pels Hostalets d’en Daví, antiga fonda amb la que es relacionen nombroses històries de l’època a la que aquella ruta era molt freqüentada. Una mica més endavant començà la baixada, que ens va dur cap a la riera de Rellinars, passant per antigues masies com Les Cases o Les Boades. Un cop a baix, vam entrar a la llera de la riera, descobrint allà els seus tolls d’aigua clara amb força fondària. Alguns, més que tolls eren petites piscines aptes per al bany estival.

 La gran troballa del dia, però, va ser una papallona a la que li faltava una ala. Resulta que era un exemplar de graèllsia (“Graellsia Isabellae”) molt difícil de veure a la natura. Alguns van tenir el plaer de trobar-se-la al seu camí. I l’ensurt del dia ens ho va donar en Ramon. Sort que va quedar només en això, un ensurt, i que va quedar ja totalment recuperat.

 Un cop represa la marxa vam baixar per les Fonts de Rellinars fins al desviament que porta a la balma de l’Andalò, que va servir de refugi a molta gent de la zona durant la guerra. Ens vam apropar a fer una ullada a l’ indret. Ja quedàvem pocs metres per que s’acabés l’excursió. Un cop de nou al poble ens vam acomiadar tots fins a la següent i tornada a Corbera en cotxe, la majoria amb la gana ja traient el cap per l’ estómac.

 Gràcies, Natxo, per preparar aquesta bonica i variada excursió per tots nosaltres. De vegades, es difícil veure aquest esforç des de fora.