Escrit per Marta García Navarro.

Ring!!!!!!!!!! 5 del matí.  Sona el despertador, per fi!!! Després de la nit de nervis que he passat per por de  adormir-me ja és hora de llevar-se.

La motxilla ja esta a punt, només cal un bon esmorzar per començar amb forces a caminar.
Aquest cop els moderats ens han preparat una sortida d’allò més original: Montserrat-Corbera.
Així que, puntualíssims com sempre, a les  6 del matí arrenca l’autobús per dur-nos a l’inici del nostre recorregut. Al cap d’un hora ja estem caminant de tornada cap a casa. Es fa estrany, anem del revés; a cada pasa que fem ens anem allunyant una mica més de la muntanya i ens anem apropant cap a Corbera. Baixem, pugem, travessem rius, rierols i rieres, prats verds de blat, pobles, alguna que altre carretera, ponts i pontets, mengem, descansem, bevem, parlem, riem, aix... i cada cop que ens girem Montserrat més allunyada!
Després de 37 quilòmetres arribem a la fira; foto oficial, diploma i molta alegria d’haver aconseguit una nova fita; abraçades, petons, tot esperant retrobant-nos en properes sortides.