Petita crònica de la Diada

Escrit per Marta


7 del matí, tothom amunt, és 11 de setembre i cal anar a posar la Senyera.
Els moderats es retroben , els més matiners i caminadors a la Plaça dels Països Catalans i els que no ho som tant a l’antic abocador.
Puntualíssims enfilem tots ben alegres el camí pedregrós i assolejat cap a la Roca Foradada, camí ben marcat amb unes franges blanques i verdes fins arribar pràcticament al nostre objectiu. Un cop allà, esmorzem contemplant les vistes, xerrant amb els vells amics de caminades, brindant amb una mica de cava per la nostra Diada i cantant l’himne dels Segadors un cop penjada la Senyera.
Fa una calor de mes d’agost, tots tornem cap a casa, uns més ràpid els altres més lents, però amb ganes de tornar-nos a trobar en una propera excursió.