Les Masies de l'Avall.- La crònica

Escrit per Carlos Garrido

Quan a les vuit del matí ens vam trobar al IES Can Margarit quasi tots  pensàvem ca no acabaríem l’excursió sense mullar-nos. La sort ens va acompanyar, molts núvols, algun raig de sol y gens de pluja. Per cert, l’aparcament del institut semblava al de un dia d’escola, doncs l’havíem omplert de cotxes els 71

excursionistes que vam participar en la matinal.     

El nostre primer objectiu era Can Baiona, lloc habitual de trobada on veïns de Corbera es deleixen de uns bons esmorzars.

De camí a Can Xandri ens vam desviar del camí per visitar la Bauma del Fermí. Gràcies a les cordes que la divina providència havia col·locat en el trajecte, la visita a la bauma la vam fer amb tota segurat. Segons ens van explicar en Fermí era un veí de L’ Amunt que fa uns setanta cinc anys va construir una petita vivenda incrustada a la roca, on hi anava a passar algun cap de setmana amb la seva dona.

A Can Xandri vam fer la parada més agraïda per tothom, la del esmorzar. A destacar la molt bona acollida que ens van dispensar la Mª Pilar i el Pedro i que va quedar immortalitzada amb la ja clàssica foto de grup en el mateix pati de la masia.

A partir de Can Xandri tot va ser camí de baixada. Vam deixar endarrere Can Pons, Can Moriscot i Can Coll per arribar a la masia de Can Llopart on vam tenir la sort i el privilegi de poder visitar les seves dependències gràcies a la amabilitat dels seus masovers. Tots vam quedar meravellats per al bon grau de conservació de les seves estances i de molts utensilis domèstics del passat que ens van permetre, per uns moments, imaginant-se com era la vida diària dels nostres avis. A destacar als dos porrons de deliciosos sucs de taronja i de raïm, rabiosament naturals, en que ens van obsequiar als masovers. 

De camí a Can Deu, l’última de les masies del recorregut, vam parar a la Font de L´Alzina, lloc on par cert era necessari anar amb compte dons era molt fàcil lliscar sobre les pedres humides.

Puntualment a la una del migdia arribàvem al punt de sortida. Crec que tots amb la mateixa sensació, l’excursió ens havia satisfet, l’esforç de llevar-se aviat ha sigut sobradament compensat. Ja tenim ganes de que arribi la propera.