Del coll de Bracons a Sant Privat d’en Bas pel Puigsacalm.- La crònica

Escrit per Lluis M. Cots

El trajecte des de Corbera a Sant Pere de Torelló ens ha permès dormir el que la matineja ens ho ha impedit. Els amants del futbol ho agraexen encaramés després d’una nit de celebracions.

 

Quan arribem a la zona de Torello comencen els revolts i ens anem despertant. Anem trobant indrets i noms que ens recorden anteriors excursions: Sant Andreu de la Vola, Sant Nazari, la Gravolosa amb el seu faig monumental... I per fi arribem a la collada de Bracons.

 

Encara somnolents, ens enfilem de dret pel marge de la carretera en una curta grimpadeta (“Tot el camí serà així?”). No, no ho és. Ens enfilem per un camí ben marcat en mig d’una imponent fageda. Només hem de mirar de no entrebancar-nos amb les arrels que barren el nostre pas. Uns troncs descomunals comencen a dividir-se i entortolligar-se un bon metre abans de penetrar en el terra boscà. A estones el camí es defineix i planeja, en d’altres llocs podem fer un tast visual dels imponents cingles del Puigsalm.

Arribem a la collada de Sant Bertomeu i després d’una fosca i densa obaga el camí ens porta fins a la font Tornadissa.

 

Allí podem fer una petita pausa entre el torrent i la font i sota imponents arbres. Emprenem de nou la marxa. El camí seguirà entre prats en una pujada constant al llarg dels Rasos de Menter. La baga es freda, el terra és moll i no ens hem pogut parar a esmorzar. Aprofitem un clar on ja fa estona toca el sol per fer el desdejuni. Arranquem de nou pel prat herbós i costarut (“Asun, no t’aturis, que no hi ha carreretes!”). Deixem a la dreta un petit cim, el Puigsacalm Xic, abans d’arribar al Puigsacalm, el de “veritat”.

 

Som a 1490 metres. Al nostre voltant un imponent espadat cau en picat. Les vistes són impressionants: Serra de Llancers i Serra de Cabrera, Joanetes i el túnel de Bracons, indrets d’anteriors sortides; la Plana d’en Bas i la zona volcànica de la Garrotxa. Voragem el cingle per un costat de la Rasa Alta. La caiguda, entre picats i algun punt de fort pendent, pot passar dels 300 metres. Ens enfilem entre timbes fins un penyal que cau al precipi per tot el voltant menys la mica de camí d’aproximació: el Puig dels Llops.

 

Reculem pel Pas de Burros (“Prudència, mirem de no fer l’ase”) i després del coll de Joanetes arribem a l’ermita de Santa Magdalena del Mont. Després de refer un tram, prendrem un ample camí que ens anirà baixant. Arribarem al Salt de Sallent amb una caiguda pràcticament vertical de més de cent metres. Una llarga baixada per la Baga de les Olletes, feixuga, costaruda i rocallosa que sembla que no s’acabarà, ens porta a una zona de picnic on dinem. Ja som pràcticament al pla. Compartim l’espai amb la mainada que ha vingut a passar el dia. Després de recuperar forces ja queda poc tros. Alguns entrem al poble de Sant Privat d’en Bas, una petita plaça amb font rodejada per unes quantes cases i amb pràcticament només un punt d’entrada: una estructura urbana que sembla plenament medieval. I una mica més enllà l’autobús i de retorn cap a casa. Una nova experiència d’un dia compartit i un nou racó de país que coneixem.