Escrit per Asun

Per segon any consecutiu, i encara en el nostre trentè aniversari, hem pujat al Puig d’Agulles a posar el Pessebre. Un fred nou d’inicis d’hivern ens ha saludat al sortir de casa.

Ens hem trobat al lloc de sempre, a la plaça dels Països Catalans. El fred deu en haver fet romandre al llit més d’un, ja que no érem gaires: una trentena de persones aproximadament. En cotxe ens hem acostat fins a les cases de Can Dispanya, al costat de Sant Ponç, casa que es remunta al segle XVI i amb un nom que sembla venir del sobrenom amb què era conegut Jaume Romegosa, aleshores propietari, a finals del segle XVIII.

 Des d’allí hem començat el camí cap el Pou dels Crestats (poc en queda del pou i més dels Crestats, si és que són les muntanyes que l’envolten).  D’allí ha començat una enfiladissa de 350 metres de desnivell per l’anomenat Clot dels Carsos (sí, dels carsos, com la urbanització, encara que en queda un tros lluny). Pels que no ho saben, el nom fa referència a la planta anomenada també càrritx o “ampelodesmos mauritanica”, ben abundant a ambdós llocs.

 El Jaume ho ha advertit: “Aquí no hi ha rovellons!”. Bé, segurament era per despistar, ja que al cap d’una estona ja en portava un de ben gros i amagadet en una mà. De fet el Vicente se li havia avançat i n’hi havia alguna que ha arribat a casa amb la bosseta (i això que no portava les ulleres).

 El dia era molt transparent i la vista, quan hem arribat a dalt, hem coincidit que en aquesta pujada era magnífica. A la dreta, Montserrat, la Mola, i més lluny el Pirineu; a l’esquerra fins el mar que apareixia lluminós i tranquil.

 A les deu, l’hora d’esmorzar, no trobem el lloc per arrecerar-nos i comencem a marejar els dolços que tots portem per celebrar la darrera sortida de l’any. Tot ha tingut molt èxit, però faltaven els pestinyos de l’Herminio, el seu ànim caminador, els seus crits de “¡Cristina, que me enfrío!” per no parar, els estirament a l’arribada... Tots l’hem evocat i hem desitjat que allí on sigui trobi un bon camí.

 Bo i esmorzats hem acabat de fer el cim, posat el pessebre i cantat el “Fum, fum, fum!” sota un ben gèlid. Baixem cap el Coll del Portell tot albirant les runes de Mas Granada i anem fent camí entre garrigues, romanís, estepes i brucs d’hivern fins  a la font de Flandes que alguns visiten per primer cop. Després de creuar les urbanitzacions de can Armengol i can Rigol enfilem el darrer tram de camí fins a can Dispanya.

 Han estat uns 10 kilòmetres per acomiadar aquest any de caminades dels moderats. Feliç Nadal i Bon Any Nou.